1179 – 1978

Aquesta edició de goigs es fa pública el dia 7 de març de 1978, diada de santa Perpètua, màrtir, amb motiu de l’apertura de l’any commemoratiu del VIII è centenari de la consagració del nostre temple parroquial romànic, pel senyor bisbe de Barcelona, Bernat de Berga, el dia 21 de novembre de l’any 1178.

Fem constar, però, que no podem assegurar si tal consagració va ser la primera d’un temple perpetuenc dedicar a tal patronatge, tota vegada que ens consta que, en alguna part del mateix solar del que ens és contemporani, n’hi havia hagut un altre que ja el trobem documentat a final del segle Xè, el qual, segons descobriments arqueològics recents, podem suposar que podria haver estat ja d’època paleocristiana i encara que hagués estat construït en el mateix recinte d’una casa romana.

Per altra part, la planta visigòtica de l’absis del temple actual fa pensar que en els segles VII – VIII va començar-se’n un altre d’immediat al primitiu de referència obra que no va ser acabada fins a finals de l’època romànics a jutjar,

Entre el 1648 i el 1655 va construir-se l’actual campanar d’estil renaixentista, que si bé va alterar l’estructura romànica primitiva, no obstant es tracta d’una obra de factura noble que es caracteritza per si mateixa una època.

A principis del segle XVIII va ampliar-se la superfície de l’església amb la nau de la part del nord i un segle més tard amb la de migdia, quedant així de tres naus com és avui, i encara entre els anys 1940 -50 varen portar-se a cap altres modificacions importants adaptades a les necessitats de l’època.

A més de tot això, recentment, s’hi ha fet importants obres de restauració a fi de posar-hi de manifest notables aspectes monumentals que, per causa de atzars dels temps, l’havien desfigurat amb obres inadequades.

No obstant tantes reformes s’hi conserven, encara, les parts més importants de la primitiva i única nau d’estil romànic.

Ens cal saber, però que una església com la nostra que ha experimentat tantes reformes, no conserva pas la virtut de la seva primitiva consagració, ja que solament hi permaneix, indefinidament, quan ha estat modificada d’una manera essencial, l’estructura del temple que va ser ungit pel prelat consagrant.

Així, doncs el fet de commemorar durant tota una anualitat aquest VIIIè centenari, del qual la festivitat d’avui n’és el pòrtic, ens dóna l’oportunitat irrepetible, de fer-hi escaure, dia per dia, i com a punt culminant de tal memòria, una nova consagració del temple actual el 21 de novembre, tota vegada que tal data és ja una fita senyera en la història d’aquesta localitat, efemèrides que seria rememorada així com a coincidència insòlita en un cicle de vuit centúries que potser no tindria parió en tota la crònica de l’Església Universal.

FERMÍ VINYALS i ROVIRA